dijous, 24 de març del 2016

SANT CRIST


El crucifix o Santcrist

El crucifix o Santcrist no podia faltar a l’església parroquial de Sant Quirze de Besora, com de fet és present a tots els temples eclesiàstics i espais relacionats amb l’Església Catòlica. Es troba situat a l’esquerra, després de l’entrada principal.
La disposició, en un mateix emmarcament, amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, permet pensar que l’escena podria haver estat completada per la figura de l’apòstol sant Joan o, menys sovint, Maria Magdalena. En aquest cas, esdevindria una representació pròpia de la Passió amb els seus principals protagonistes segons els Evangeli i prendria el nom de crucifixió (1) o calvari (2)

La crucifixió era, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, una “forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de l’antiguitat”. 
Cobles a Crist crucificat que es cantaven el 1862 al mas
 La Coromina de Sant Quirze de Besora.
El gravat mostra la crucifixió amb la Verge Dolorosa i
l'apòstol  Sant Joan al peu de la creu.
La creu, segons la mateixa font, era un “instrument de suplici forat per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats” (3). Els romans l’havien coneguda a l’Orient i “[...] l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus” (4). La condemna de Jesús, però, es debat entre les raons polítiques i les raons religioses (5).
La mort de Jesucrist en ser crucificat, la seva imatge i especialment la creu, van esdevenir el símbol cristià per excel·lència. Així, ho descriu Joan Soler: “La devoció cristiana a la Creu s’inicia
en el segle IV, en què passa de senyal d’ajusticiament i mort a símbol de vida i resurrecció: segons una llegenda, l’emperador Constantí, en la batalla de Pont Milvi, l’any 312, va veure una creu
resplendent al Cel mentre una veu li deia “in hoc signo vinces” (amb aquest senyal venceràs)”. I el mateix autor afirma: “[...] això va causar la seva conversió al cristianisme i la proclamació de l’Edicte de Milà, el 313, a partir del qual el cristianisme esdevenia religió de l’Imperi”(6).
Creu de Constantí erigida
prop del Santuari del 
Miracle de Riner

La mateixa mare de l’emperador Constantí, en un viatge a terres de Palestina, va descobrir la suposada veritable Creu, la Vera Creu, en la qual havia mort Jesús (7). D’aquesta, se’n van escampar per els principals temples eclesiàstics de la cristiandat i, en època barroca, fins a la més petita de les parròquies que la veneraven en les anomenades veracreus.



Joan Arimany i Juventeny

Notes:
1 ““Crucifixió” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 8, p. 366
2 “Calvari” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, v. 6, p. 366
3 “Crucifixió” dins Gran Enciclopèdia Catalana... [et. al.]
4 “Creu” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 8, p. 321
5 “Crucifixió” dins Gran Enciclopèdia Catalana... [et. al.]
6 Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova, 1988, p. 187-188
7 Croisset, Juan. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, casa editorial, 1886, v.4, p. 1020-1021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada